Albert BUENO
Fill de Vilafant, poble de l'Alt Empordà, l'Albert tenia 9 anys quan la seva família va anar a instal.lar-se a la Catalunya Nord als voltants de Perpinyà. Els anys han passat i ara l'Albert és un home que té el riure comunicatiu darrere del qual intenta dissimular pudicament la seva sensibilitat.
Però resulta que la sensibilitat és una qualitat que permet a l'home de transcendirse.
L'Albert és com el metall etern de l'antiga arada que dorm en un racó i que ens fa somiar gràcies al dolç escalf que se'n desprèn. És el Quixot modern conscient dels valors reals de la vida que llença un crit d'alarma i que vol dirigir-se al nostre cor. És l'ocell que somia viatges a terres llunyanes mentre les seves ales, massa llargues, el claven a terra.
L'Albert, però, ha sabut treure's el dogal constrenyidor que tenia al coll i que el mantenia sotmès. Se n'ha alliberat i ara s'enlaire i vola en direcció a l'horitzó serè d'un demà lluminós.
El seu entusiasme es desborda, s'espelleix i esclata en la poesia, gràcies a la plasticitat de les imatges que sap crear.
Sí ! És veritat ! les seves cançons són tot un crit d'amor, d'alegria i de modernitat. Aquest crit, l'Albert l'ha portat al peu del Canigó i ara retruny en cadascun de nosaltres. És un crit d'estimació a la vida, malgrat les angoixes i les imperfeccions que la vida mateixa genera ; un crit d'amor a la terra que l'ha vist neixer, així com als que l'habiten, un crit d'amor a la llengua materna que va bressolar la seva infantesa.
Passatista ? L'Albert ? Aixó mai ! Ans el contrari ! L'Albert és un visionari lúcid que grava el seu futur, el nostre futur, en l'atzur més pur.